MANIFEST TRANSMEDIA, EL FUTUR DEL STORYTELLING - Belén Albiol

El Manifest Transmedia presenta 11 principis que resumeixen els fonaments de les narratives transmedia. Ja vam veure els 7 manaments de la narrativa transmedia, proposats per Henry Jenkins i els 8 principis o elements proposats per Jeff Gómez.

En aquest cas, el manifest no s’adscriu a una sola persona, sinó a un grup de professionals i investigadors, composat per Maike Coelle (guionista i dramaturga per a jocs, films i transmedia), Kristian Costa-Zahn (encarregat de Creació de UFA Lab i UFA), Maike Hank (editora, social media manager i font d’un periòdic alemany), Katharina Kokoska (consultora web, bloguera i CEO de Servicio Creativo, una agència online), Dorothea Martin (conceptes transmedia i storytelling), Patrick Möller (transmedia storyteller i community manager, creador amb Dorothea Martin d’imaginary friends) Gregor Sedlag (Dissenyador, il·lustrador i autor de còmic) i Philipp Zimmermann (guionista i autor freelance per a UFA Lab)

Com a part del projecte "High Flyers”, els nou professionals de diversos camps dels mitjans de comunicació tenen la seua atenció fixada en com les històries seran explicades en el futur. Diuen que van decidir explicar la seua visió com una història transmediàtica i, durant el seu treball en el projecte no solament van desenvolupar un nou univers narratiu, sinó també el Manifest Transmedia. El treball va ser presentat el 12 i 13 d’octubre de 2013 en la conferència StoryDrive, a Frankfurt.

La introducció del manifest resa:

L’art del storytelling ha estat sempre subjecte al canvi. A través del procés de digitalització i la conseqüent convergència mediàtica, ara estem a la vora d’un salt quàntic. Ja no som espectadors, oients, lectors, usuaris o jugadors. Avui, som ‘experimentadors’, els rols i comportaments dels quals canvien segons com utilitzem i ens aproximem als mitjans de comunicació (media).  

Amb aquesta realitat en ment, prenem aquesta oportunitat per a proposar onze tesis sobre el futur del storytelling.

Aquestes tesis o principis son:

Tesi 1: Reclamant la realitat (claiming reality)

La ficció reemplaça a la realitat, arribant a ser tan envoltant com siga possible.

Tesi 2: Madrigueres de conill (Rabbit holes)

La història ofereix múltiples punts d'entrada a l'experimentador, en funció del medi i la situació en què s'utilitza.

Tesi 3: Història de l’univers (Story universe)

L’experimentador ja no segueix un únic fil dramàtic, sinó que escollix entre diverses històries que es creuen, fonent-se en una sola història-univers.

Tesi 4: Interactivitat (Interactivity)

Els experimentadors es comuniquen entre ells i amb personatges de ficció, així participen activament en la història i influeixen en el seu arc general.

Tesi 5: Contingut generat per l’usuari (Usergenerated content)

La història-univers permet a l’experimentador contribuir creativament en punts concrets de la història.

Tesi 6: Transmedialitat (Transmediality)

La història-univers no es limita a un sol mitjà, sinó que pren l’avantatge de les forces de cadascun per a crear una cosa nova, fruit de la seua simbiosi.

Tesi 7: Storytelling basat en la localització (Location based storytelling)

L’experimentador es converteix en el vehicle de la ficció, visitant llocs reals on es desenvolupen parts de la història-univers.

Tesi 8: Inclinació endavant, inclinació enrere (Lean back, lean forward)

La història-univers atrau diferents tipus d’experimentadors, oferint varietat de rols per a usuaris més actius i més passius.

Tesi 9: Infinitud (Infinitude)

La història-univers té el potencial de convertir-se en un sòl de cultiu per a una història que no acaba mai, entre seqüeles, escissions i la reutilització perpètua d’elements de la història.

Tesi 10: Pagament múltiple (Multipayment)

La diversificació del storytelling permet el model de pagament freemium: free, gratuït, i premium (freemium-payment-model). Açò indueix múltiples contribucions per l'experimentador.

Tesi 11: Treball col·laboratiu (Collaborative work)

La història-univers es desenvolupa en col·laboració per un equip versàtil i interdisciplinari, la gamma d'habilitats del qual pot satisfer les demandes basades en l'experiència de la narració.

¿Qué penseu? En els tres anys posteriors a la presentació del manifest, ¿hem vist la direcció de la narrativa transmedia apropar-se a aquestes tesis? Si així ho veieu, podeu signar el manifest vosaltres mateixos i mateixes, unint-vos als més de 400 manifestants en la web https://transmedia-manifest.com/.

NARRATIVA TRANSMEDIA: UNA CUESTIÓN DE EMOCIÓN - Marina Arias Torres

Al final, el éxito de la Narrativa Transmedia reside en una particularidad intrínseca de esta: el consumo activo. Se suele definir el Storytelling como “el arte de contar historias”, pero me gusta dejar de lado los convencionalismos y conocer otros análisis que van muchos más allá, como el que aporta Snijders, puntualizando que es “el arte de dar sentido”. Este término abarca dos actividades, la de contar y la de reelaborar, apelando al vínculo que se debe crear entre el narrador y su público.

El arte de dar sentido, el arte de la experiencia. Esa es la estrategia del storytelling, la vivencia de la experiencia a las que damos forma con el fin de ser compartidas. El mensaje es el que da coherencia y valor a la experiencia, si el mensaje no es claro, desaparece el significado y la creación de la experiencia. Así pues, esta capacidad de la Narrativa Transmedia de hacernos vivir la experiencia, supone la razón por la que se crea esta conexión narrador-público. Surge entonces un vínculo emocional que, para no resquebrajarse, se deberá atender a la solidez del mensaje, la interpelación continuada y personajes arquetípicos.

Podemos decir que la transmedialidad se constituye como la unión de las múltiples subjetividades que la configuran. Podemos sacar algunos datos comunes a toda narración transmedia si decidimos analizarlas a partir de su componente emocional:

• Postura activa del usuario: habla, interpreta, valora, opina, pregunta, propone...
• Reacciones psicofisiológicas y estímulos afectivos
• Identidades compartidas siempre que la historia aporte emocionalidad e identificación individual o colectiva
• Una acción tanto subjetiva como social que permite la constante reelaboración de relatos, evolucionando con las disposiciones de los consumidores

Bien, este espacio de sistemática emoción se extiende a diversas prácticas sociales transmediáticas. Una de ellas puede ser el Periodismo Transmedia, donde las historias son contadas mediante plataformas interactivas que potencian la participación y acción ciudadana. De hecho, podéis profundizar más sobre este tema accediendo a la entrada de esta semana de mi compañera Helena, donde el rol del lector ayuda a la co-creación de las noticias y el factor emocional implica su éxito o fracaso. La parte fundamental es la potenciación de la participación a nivel social y la producción de historias transversales que completan la original.

Asimismo, la emoción se asienta como una gran potenciadora de los recuerdos. Sólo hace falta hacer un recorrido mental de aquellos recuerdos que se mantienen en  nuestra mente, para concluir que las personas recordamos aquellos momentos o historias que han entrado en contacto con nuestro sistema límbico, estableciendo algún tipo de emoción. Detalles importantes de nuestra vida son grabados en la memoria, mientras que el espacio ocupado por otras racionalidades que no se practican, como los problemas de física de la escuela o los nombres de los ríos y sus afluentes, con el paso de los años, acaban por desvanecerse. Por ello, el volumen de recuerdos imborrables a golpe de emociones, es el juego principal de toda publicidad. El storytelling consolida los recuerdos de aquellas marcas que quieren permanecer en nuestra retina y, más tarde, en nuestra memoria. En estos tiempos, hablamos de unos mensajes publicitarios que encontrarán su triunfo con la cesión de contenidos al usuario, quien pasa a ser un consumidor activo y participa en la cadena de valor de las creaciones.

Por último, la televisión social se establece como un fenómeno transmediático emergente, que ha conseguido compaginar el uso simultáneo de la televisión y las redes sociales de manera interactiva. Tiene un componente emocional, ya que el usuario de la información es un colaborador más de la creación de contenido, rompiendo así el consumo pasivo de la televisión tradicional. La apelación de la televisión social a los sentimientos del público consigue atarlo emocionalmente al programa, de manera que sienta necesidad de seguir atento, de crear nuevos contenidos a través de otras plataformas. Se logra una mayor fidelización de la audiencia: el espectador quiere saber más, interactuar en más canales, crear más relatos.

Nos encontramos con el caso de Salvados, programa presentado por Jordi Évole, donde se aportan diversos recursos narrativos que ayudan a las creaciones de nuevo contenido. Cada ventana permite desarrollar una nueva narración (internet, televisión, redes…), y todas tienen a su disposición diversos puntos de entrada de la historia. Salvados, gracias a su combinación de la información con el entretenimiento, se abren nuevas tendencias críticas y una interacción más cercana con el público. La cercanía ayuda a la creación de un vínculo emocional, así como el paso a un perfil de audiencia activa, logrando unos lazos de fidelidad entre esta y el medio.

NARRATIVA PERIODÍSTICA TRANSMÈDIA- Helena Ramon Avelino

Aquesta setmana, el tema d'estudi serà la narrativa periodística transmèdia. El periodisme transmèdia es una forma de llenguatge periodístic que contempla, al mateix temps, diferents mitjans en diversos llenguatges, i narratives a partir de molts mitjans dirigits a diferents usuaris i tot açò gràcies a la interactivitat del missatge. Per tant, s'adopten recursos audiovisuals, interactius i de mobilitat i la seua difusió es fa a partir de diferents mitjans, com els blogs i les xarxes socials.

En realitat, el periodisme sempre ha sigut transmèdia. Al segle passat, les notícies apareixien als diaris, es comentaven per ràdio, eixien imatges a la televisió i, a més a més, els usuaris es realimentaven a través del correu de lectors.

Com ja sabem, un requisit fonamental per a la narrativa transmèdia és que l'audiència assumisca un rol actiu en eixe procés d'expansió, en el cas del periodisme, comunicacional. D'aquesta manera, el relat periodístic es desplegarà a través de múltiples llenguatges, mitjans i plataformes de comunicació.

L'objectiu d'un relat periodístic transmèdia és informar de la millor forma possible als lectors. Gràcies a una bona combinació de mitjans, es pot crear sentit en un món on els acords entre diferents plataformes de continguts són cada volta més plausibles. Totes les plataformes es complementen entre sí.

Per exemple, Carlos Scolari (l'autor del qual vam parlar la segona setmana) proposava imaginar-se que un succés destacat es produeix inesperadament a les quatre de la vesprada. Nosaltres escoltem la ràdio que n’informa de manera quasi immediata i amb informació limitada. Ampliem el coneixement del succés a la vesprada mirant el telenotícies a la televisió i, finalment, llegim al matí del dia següent els diaris que ens analitzen el fet succeït. Tres canals diferents que ens expliquen les coses adequant el contingut al mitjà i cada una ens aporta peces narratives, que individualment tenen sentit, per acabar construint un tot.

També trobem exemples de narratives transmèdia al periodisme en els portals de notícies a internet: des de notícies que combinen text, àudio o vídeo, fins a peces que necessiten la interacció de l’usuari. L’evolució tecnològica i l’aparició de nous suports i interfícies han conduït el periodisme cap a altres formes de posada en escena. La connexió a internet ha permès la construcció d’un entorn dinàmic i interactiu d’intercanvi d’informació. 

A continuació, esmentaré algunes de les característiques que el periodisme transmèdia pren de la narrativa transmèdia:

-Capacitat de “profunditzar” en l'audiència i capacitat d'interactuar i aportar detalls a la informació.

-Continuïtat i simultaneïtat a través de les distintes plataformes.

-Objectivitat des de múltiples subjectivitats.


Açò és tot per hui. Vos esperem la propera setmana amb més informació transmèdia!